Ja disposo d’alguns vídeos que vem gravar en el concert de Taima Tesao el 7/2/09 a la Nau Ivanov, Bcn. Va ser genial, la gent, el so, etc.. i els temes nous van sonar per primer cop en directe. La resposta dels oïents va ser fantàstica, gràcies!
“I’ll Go Back”…………………………………………………………………………..”Ainda”
Laura Guiteras, veu
Toni Xuclà, guitarres
Manolo López, contrabaix
Eloi López, bateria
Avui 15-01-09, el Rafa presenta el seu nou disc anomenat “Instisto”. Això serà al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat a les 21h, com a inauguració del festival “BarnaSants”. Avui mateix ha sortit això a “El Periódico” per si voleu fer-hi una ullada. El día 23-01-09 anem a Madrid a la Sala “Galileo Galilei”.
Rafa Pons: Veu, lletrista i compositor.
Santi Noriega: Baix
Joan Berenguer: Teclats i cors
Valentín Moya: Guitarres
Dusan Jevtovic: Guitarres
Eloi López Oltra: Bateria
Si voleu escoltar quelcom d’en Rafa podeu fer-ho a: http://www.myspace.com/rafapons
La música genera coses tant positives com per exemple conèixer l’entorn desde una perspectiva interessant, o bé diferent del que sería si estéssim endinsats en una rutina laboral concreta. Suposo que és fruit dels molts contextes diferents en els que et pots trobar per exercir la música. Entre elles doncs, hi ha el fet de conèixer gent de molts àmbits diferents.
Últimament vaig tenir la sort de conèixer algú molt senzill i amable, que a més, té ganes d’explicar la seva manera de veure el seu propi entorn. Té una aparent tranquil·litat d’algú que sap el que vol però donant marge al dubte, cosa que al meu entendre el fa encara més savi, si s’escau. Ens vem conèixer en un estudi de gravació (Temps Récord) de Terrassa a on el Toni Xuclà, el Pep Coca i el Pep Roig (quin riure lamordedióss) estàven endinsats en el seu projecte, el que serà d’inmediat el disc del Ramón Sauló, personatge del qual fa estona que us escric.
El día 18 de desembre fa la presentació del seu treball a la Sala d’exposicions municipal, Espai enric Granados (Plaça d’Enric Granados, num 1 - Cerdanyola del Vallès -) a les 12 hores.
De moment i esperant que surti en breu, un tastet d’un tema per que us en feu una idea. Salut.
La vida és la memòria. Però a vegades arriba algú del passat i ens porta una peça que faltava. La nostra vida també és la memòria dels altres. (Joan Barril)
Extracte d’un llibre d’en Terry Prachett, concretament de “soul music” a on parla del fantàstic món de “MundoDisco” i els estralls que provoca una nova i enganxosa música, la “Música con Rocas Dentro”….Té ritme i es pot ballar, està viva:
(…)
- ¿Quién es? -preguntó Odro, levantando la vista.
La pausa que hubo al otro lado fue lo bastante larga como para que Odro pudiera adivinarlo. Decidió echar una mano.
- ¿Cliff? -Dijo.
- Ajá. Traigo un piano.
- Éntralo.
- Tuve que romperle las patas y la tapa y unos cuantos trozos más, pero básicamente está bien.
- Bueno, pues entonces éntralo.
- La puerta es demasiado estrecha.
Buddy, que subía la escalera detrás del troll, oyó el crujido de la madera.
- Vuelve a intentarlo.
- Encaja perfectamente.
Había un agujero con forma de piano alrededor de la puerta. Odro estaba esperando junto a él, empuñando su hacha. Buddy contempló los trozos de madera esparcidos por todo el rellano.
- ¿Qué demonios estás haciendo? -preguntó-. ¡Esa pared no es tuya!
- ¿Y bien? Este piano tampoco es mío.
- Ya, pero… no puedes ir por ahí haciendo agujeros en las paredes…
- ¿Qué es más importante? ¿Una pared o dar con el sonido correcto? - preguntó Odro.
Buddy titubeó. Una parte de él pensó: “Todo esto es ridículo, no es más que música”. Otra parte de él pensó, con bastante más claridad: “Todo esto es ridículo, no es más que una pared”.
(…)